Públic

La Federació Estatal d’Associacions de Professionals de la Gestió Cultural (FEAGC) va néixer l’any 1998 per una raó molt concreta: unificar esforços per consolidar la figura del gestor cultural i obtenir-ne el reconeixement social i professional. En aquell moment, la professió era encara una nebulosa difusa, sense marc legal clar ni veu pròpia davant les institucions.

Des de llavors, la FEAGC ha estat clau en fites com la redacció del Llibre Blanc de la Gestió Cultural a Espanya (2009), l’organització de les Conferències de la Cultura o l’obtenció d’un epígraf propi per als gestors culturals en la Classificació Ocupacional SISPE-2011. Aquestes accions han contribuït a legitimar la professió i a dotar-la d’un espai de representació estatal.

Una federació amb història, però amb reptes de present

Tanmateix, llegint avui la seva pàgina “Qui som”, la sensació és que la FEAGC ha quedat ancorada en una narrativa de passat. S’hi destaca el que s’ha aconseguit —i és molt—, però hi manca una visió clara del present i del futur. No s’hi parla de digitalització, de precarietat laboral, de sostenibilitat, de diversitat o d’accessibilitat cultural. Tampoc s’hi percep una estratègia per connectar amb les noves generacions de professionals ni per adaptar-se a les transformacions accelerades del sector.

A més, la comunicació institucional de la FEAGC és limitada i poc dinàmica. El seu web no reflecteix l’activitat de la federació ni ofereix canals de participació oberts. En un moment en què la cultura necessita lideratges col·lectius, xarxes actives i espais de debat, la FEAGC corre el risc de convertir-se en una estructura formal sense incidència real.

La federació té el potencial per esdevenir una plataforma de referència per a la gestió cultural a Espanya. Però per aconseguir-ho, caldria que es renovés, s’obrís i es connectés amb la realitat canviant del sector. Opino que d´aquesta manera sí podria complir la seva missió fundacional en el context actual.